WITHOUT YOU I'M NOTHING - Placebo and David Bowie

Definitivament, novembre és mes d'estrenes. Avui us volem presentar una secció que de ben segur ens reportarà més d'una alegria: col.laboracions musicals. I el tàndem escollit per inaugurar-la no podria ser més suggerent: Placebo i David Bowie.

De'n David Bowie, he de confessar que em fascina el personatge: la seva veu, la música, l'estètica, el seu caràcter polifacètic. Es podria escriure una història completa del rock resseguint només la seva biografia. Ha treballat pràcticament amb tothom: Queen, Lou Reed, Smashing Pumpkings, Nirvana, Iggy Pop, Arcade Fire... 

A més, ha tingut interessants aparicions al cinema. A destacar, el seu paper de sumís vampir enamorat de la Catherine Deneuve a la pel.lícula de Tony Scott "The Hunger"(1983)  -l'escena de llit entre Susan Sarandon i Catherine Deneuve és d'un sensualisme poques vegades vist. 

Vaig sentir la veu de'n Bowie per primera vegada a la cançó Under Pressure, de Queen, i em va encisar definitivament amb l'àlbum Let's Dance, treball a on dominen els baixos rítmics característics dels anys 80. 

Un últim apunt abans de passar pròpiament a la cançó. 

Sempre he pensat que alguns dels cantants que han triomfat a Espanya són la còpia d'un model d'èxit anglosaxó. Des de Miguel Ríos, que seria l'anàlog castís de'n Bruce Springsteen, passant pel Miguel Bosé, que seria l'equivalent (potser no musical però sí estètic) de'n Bowie. 

Fixeu-vos sinó en les següents fotos:

Les equivalències són prou clares. 
De la cançó que us presentem, "Without you I'm Nothing", destacar un parell de detalls: primerament, el progressiu augment d'intensitat des del moment en què es confessa el caràcter brut i llibertí de qui canta (I'm unclean, a libertine, ...). D'altra banda, l'abraçada final de'n Bowie i en Brian Molko. Tenint en compte els rumors sobre les orientacions sexuals d'ambdós, dóna que pensar...

Strange infatuation seems to grace the evening tide.
I'll take it by your side.
Such imagination seems to help the feeling slide.
I'll take it by your side.
Instant correlation sucks and breeds a pack of lies.
I'll take it by your side.
Oversaturation curls the skin and tans the hide.
I'll take it by your side.

Tick - tock 

Tick - tick - tick - tick - tick - tock

I'm unclean, a libertine
And every time you vent your spleen,
I seem to lose the power of speech,
You're slipping slowly from my reach.
You grow me like an evergreen,
You never see the lonely me at all

I...
Take the plan, spin it sideways.
I...
Fall.
Without you, I'm nothing.
Without you, I'm nothing.
Without you, I'm nothing.
Take the plan, spin it sideways.
Without you, I'm nothing at all.

 

ENJOY THE SILENCE - Depeche Mode (Nada Surf) -

Inaugurem una nova secció al nostre bloc: versions. 

Els grup que us presentem porta anys donant guerra. Tot i que tenen temes propis meravellosos (Always Love, Whose Authority, If you Leave), el que ens té robat el cor des de fa alguns dies és una versió excepcional, potser la més reeixida del seu últim àlbum "If I Had a Hi-Fi" (2010).

Un consell: feu com si no haguéssiu llegit el títol d'aquesta entrada i intenteu esbrinar de quina cançó es tracta. Ja veureu com la identificació no és pas automàtica. 

Words like violence                                 All I ever wanted
Break the silence                                    All I ever needed
Come crashing in                                    Is here in my arms
Into my little world                                 Words are very unnecessary
Painful to me                                          They can only do harm
Pierce right through me
Can't you understand
Oh my little girl

Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable

 

Aprofito per adjuntar-vos el link al web de la banda, preciós: http://www.nadasurf.com/

SUCEDÁNEOS - The New Raemon -

En els darrers 15 anys i per alegria d'aquells a qui, a més de la música, ens agrada capir allò que estem escoltant, han aparegut tot un reguitzell de grups a casa nostra que han escollit el català i/o castellà com a llengua amb què presentar els seus treballs: Astrud, Love of Lesbian i The New Raemon són només alguns dels noms més representatius. Un comentari especial -que deixem per una altra ocasió-mereix la profunda renovació que s'ha esdevingut al panorama musical en llengua catalana (Antònia Font, Mazoni, Roger Mas, Manel...).  

Un tret comú a totes aquestes formacions és l'especial cura que tenen per les lletres de les seves composicions, arribant en molts casos a cotes considerables d'elaboració poètica. 

Aquest és el cas de la cançó que ens va descobrir l'univers de The New Raemon: "Sucedáneos"

Me despierto despeinado del vacío que has dejado, 
ya me voy acostumbrando.
Y ahora empieza a clarear que ironía la verdad, 
hoy me encuentro regular.
Cada vez que caígo, alguien sufre daño.
Si te busco encuentro, sólo sucedáneos.

La simpatía irracional que siempre sentí por tí, 
a grito pelao va tocando ya su fin.
Me viene fatal la crisis y este estado permanente 
correrás la misma suerte.
Cada vez que caigo, alguien sufre daño.
Los recuerdos rancios que dejaron rastro.

Sólo un sucedáneo.

KARMA POLICE - Radiohead

El 1997 Radiohead publica el seu tercer disc, "Ok Computer", que suposa la consagració definitiva de la banda i es converteix en un dels àlbums més influents dels darrers temps. Està fora de tot dubte que l’atmosfera sonora, l’hermetisme de les lletres i, en definitiva, el conjunt de cançons que completen el disc, el converteixen en una obra musical majúscula i d’innegable influència encara avui en dia.

La primera escolta reconec que va ser dura. Em va costar un cert temps entrar en el disc, entendre el canvi que havia fet el grup (i que durien més al límit en la seva continuació, “Kid A”) i acostumar-me a la densitat de les seves noves composicions. Venint d’un disc més “clàssic” com l’anterior “The Bends”, poca gent estava preparada per a un àlbum tan terrorífic en el seu so i recargolat en els seus textos. D’altra banda, eren temps d’universitat, on tot allò que sonés a nou, a revolucionari i a trencador era fàcil que aconseguís captar la nostra atenció. Així que, tot i la dificultat dels primers apropaments, ”Ok Computer” es va convertir en una estranya droga on a cada nova escolta es descobrien nous matisos, noves sonoritats i nous motius per tornar a prémer el play, una i altra vegada.

Entre les seves pistes, avui ens quedem amb “Karma Police”, una de les més accessibles de tot el disc i que amb el temps ha esdevingut un dels himnes més clars de la banda.

Thom Yorke sempre ha confessat que “Karma Police” no ha de prendre’s gaire seriosament. El concepte inicial, de fet, sorgeix d’una broma interna nascuda durant els assajos: quan un d’ells s’equivocava en alguna nota, tots se’l quedaven mirant fixament, convertint-se així en la “Policia del Karma”, una espècie d’agents que sempre et vigilen per a que no et surtis de la norma. Un concepte molt proper a la “Policia del Pensament” del clàssic “1984” de George Orwell, obra molt present, per cert, en bona part de la discografia del grup.

Partint de la broma, la cançó utilitza una lletra críptica que es centra en la idea de l’individu subjugat a l’autoritat. Un individu que pot ser detingut amb qualsevol excusa, per estúpida que sigui (“her Hitler hairdo is making me feel ill” / “he talks in maths” / “he’s like a detuned radio”). Un individu que es queixa perquè ja ho ha donat tot però segueix sense aconseguir sortir de l’ordre preestablert (“I've given all I can, it's not enough? I've given all I can but we're still on the payroll"), mentres l’autoritat l’amenaça clarament ("This is what you'll get when you mess with us”). El desenllaç del text encara és més fosc i dramàtic, ja que ens deixa al personatge cridant quelcom ("Phew, for a minute there, I lost myself") que tot i que al principi pot semblar una espurna de victòria, més aviat apunta en direcció contrària: que l’autoritat l’ha vençut i ha aconseguit atrapar-lo per sempre en el sistema.

Musicalment, “Karma Police” té un clar referent melòdic: “Sexy Sadie” dels Beatles. De fet, la banda ha reconegut que durant la gravació de “OK Computer” escoltaven als Beatles constantment.

Més enllà de la progressió melòdica, també crida l’atenció la seva estructura. Es tracta d’una cançó clarament dividida en dues parts força diferenciades i que, a més, no posseeix una tornada (estribillo) del tot clara. El moment “This is what you get” sembla més una pausa dramàtica, un canvi de diàleg, que no pas la clàssica tornada que fa pujar una cançó i augmentar-ne la intensitat per a esdevenir la marca melòdica del conjunt. Tanmateix, si realment ho fos, segurament estem davant d’una de les tornades més fosques i inquietants que haguem pogut escoltar.

Un altre element memorable de la cançó és la seva atmosfera sonora. Després d’un inici més ortodox, tot i aquesta tornada tètrica de la que parlàvem, la segona part canvia la tonalitat i amplia l’espectre sonor: s’afegeixen cors, s’aplica un efecte sobre la veu del cantant i, sobretot, irromp aquella distorsió tan característica dels últims segons: un so nascut de la guitarra elèctrica però que bé podria ser la cacofonia d’un aparell tecnològic saturant-se; una tecnologia que acaba cobrint la resta de sons, apagant-los i que, finalment, també sembla morir. Es tracta d’una tecnologia que impregna tot el univers sonor i conceptual del disc i que en aquest tema sembla manifestar-se com a un clar opositor de l’individu. Una presència fantasmagòrica que tanca la cançó i deixa la porta oberta a la següent peça del disc, “Fitter happier”, una pista que augmenta el protagonisme tecnològic, al tractar-se d’una cançó recitada per la veu robotitzada d’un Mac.

Tecnologia, alienació, escepticisme, rebelió vers l’autoritat, la por cap a un futur incert, són temes recorrents de la banda que a “Karma Police” queden sintetitzats a la perfecció en pocs minuts. D’aquesta manera, la cançó es converteix en una porta d’entrada força accessible cap a un disc que, tot i la seva dificultat inicial, amaga infinitat de matisos per a poder gaudir-lo durant molt de temps. No sabria dir quants cops he escoltat aquesta cançó, ni quants l’hem cantat i tocat amb una guitarra, deixant-nos la veu al seu final apoteòsic. Com es pot comprobar en el vídeo següent, la cançó en acústic segueix conservant tota l’emoció de l’original del disc:

Potser sí que va néixer a partir d’una broma, però es tracta d’una peça plena de dramatisme i amb una màgia difícil de trobar. Una màgia que va atrapar-nos en temps universitaris i que encara avui en dia, tretze anys després, segueix despertant emocions a cada nova escolta.

Acabem amb la lletra i el videoclip oficial que es va realitzar per aquest tema, dirigit per Jonathan Glazer. Una bona mostra també de com l’univers musical de Radiohead és capaç d’inspirar a creadors audiovisuals per a generar obres tan perturbadores com aquesta.

Bon Karma i recordeu que, si us foteu amb nosaltres, això és el que rebreu.

Karma police, arrest this man. He talks in maths, he buzzes like a fridge, he's like a detuned radio. Karma police, arrest this girl. Her Hitler hairdo is making me feel ill and we have crashed her party. This is what you'll get. This is what you'll get. This is what you'll get when you mess with us. Karma Police, I've given all I can, it's not enough? I've given all I can but we're still on the payroll. This is what you'll get. This is what you'll get. This is what you'll get when you mess with us. For a minute there, I lost myself, I lost myself... Phew, for a minute there, I lost myself, I lost myself...