LOVE OF LESBIAN - Noches reversibles

                                                                   Mataré monstruos por ti

Que Love of Lesbian és un dels grups indies més celebrats de l'Estat Espanyol ho prova el fet que, al introduir el seu nom a Google, han deixat d'aparèixer suggestives imatges de noies sospitosament afectuoses

(això m'han comentat que passava).

La formació de Barcelona és una d'aquelles que -com Sidonie, Lost Animals o Dino Ratso- varen saber apostar per un canvi d'idioma, de l'anglès al castellà. Encertadament, al nostre parer. I és que era una pena no treure més rendiment a la singular personalitat d'en Santi Balmes.

Com ells mateixos han confessat en més d'una ocasió, el canvi de llengua va ser l'última possibilitat que es concediren per a què el grup tirés endavant. Un tant desanimats amb la falta de ressò que rebia la seva música, va ser el baixista el primer a comunicar que, després del concert que havien de donar aquella nit, abandonaria la banda. La sorpresa fou majúscula quan es trobaren un recinte ple de gom a gom corejant les seves lletres. En Joan Ramon Planell decidí continuar amb el grup.

De Love of Lesbian, m'encanta la barreja de bones composicions musicals, uns textos que podrien funcionar perfectament per si sols, i l'element desenfadat i juganer marca personal de la casa. Als concerts, després d'una primera part en què toquen els temes més introspectius, solen abandonar l'escenari per tornar disfressats i començar el repertori més petardo i festiu. 

L'èxit els va arribar amb Cuentos chinos para niños del japón (2007), que compta amb composicions tan memorables com "La niña imantada", "Universos infinitos" o la peça que us presentem avui. L'eclosió final ha estat el seu últim àlbum, 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna), a on trobem petites joies com "Allí donde solíamos gritar", "Segundo Asalto" o "Incendios de Nieve," per citar-ne només un pocs.

El tema "Noches Reversibles" parla precisament d'aquells moments de la banda en què ni ells mateixos tenien confiança  en la seva música.

¿No ves que lo nuestro es raro?
Sigue intacto en mil pedazos
y no logra romperse.

Respira ileso en sus estados graves,
tanto hablar del fin
que ahora apenas duele.

Y aun así, te reirás,
volvería a revivirlo sin dudar.

Podría ser tan fácil, sería espectacular,
si fueran reversibles aquellas noches de incendio.
Más noches reversibles para saborear
las horas más humildes con un placer más intenso.

¿No ves que si hemos perdido
hemos ganado historias que contar?
Más que algunos tienen.

Recuerda que si caímos en picado
es porque a veces fuimos nubes con la mente.

Si pudiera transformar nuestras noches
en un ciclo sin final.

Podría ser tan fácil, sería espectacular,
si fueran reversibles aquellas noches de incendio.
Pero eso es imposible, el tiempo ganará,
entonces sólo espero que cuando vuelva a sonar
tú pierdas la vergüenza y grites oh, oh, oh ...
grites oh, oh, oh ...
Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ...
grites oh, oh, oh ...
Y ya no me importa que mire la gente.
Oh, oh, oh ...
Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ...
Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ...