COMMON PEOPLE - Pulp

Musicalment parlant, 1995 va ser un any increïble. Amb el grunge casi reduït a cendres i una nova onada de grups en gran part britànics acaparant l’atenció de premsa i públic, durant els seus dotze mesos es van publicar tota una sèrie d’àlbums bàsics per a la década dels 90 i absolutament imprescindibles per a tot adolescent del moment: The Great Escape de Blur, What’s the story (morning glory) de Oasis, The Bends de Radiohead, Melon Collie and the Infinite Sadness de The Smashing Pumpkins, One Hot Minute de Red Hot Chili Peppers, Washing Machine de Sonic Youth, Elastica de Elastica… Una collita magnífica dins la qual també destaca inevitablement el Different Class de Pulp.

La història de Pulp és ben curiosa. El grup es va formar l’any (atenció) 1978, quan els seus integrants tenien 15 anys. El seu primer concert va arribar al 1980 i van publicar uns quants àlbums durant tota la dècada dels 80 amb diferents discogràfiques independents, però sense aconseguir èxit ni notorietat. No va ser fins al 1993 quan van aconseguir fitxar per Island Records i treure el seu primer àlbum important, “His & Hers”, que dos anys més tard va desembocar en “Different Class”, àlbum amb què, definitivament, van captar l’atenció de mitjans i públic, a través de quatre singles que van arribar tots quatre al Top Ten anglès. El primer d’ells va ser “Common People” que va convertir-se un himne instantani.

Les lletres de Pulp responen al caràcter hedonista i misàntrop del lider del grup, Jarvis Cocker, tot un personatge de cap a peus. El sexe, les drogues i la crítica social son elements presents a la majoria de cançons. A “Common People” els Pulp dibuixen una classe social sense esperances ni il·lusions, amb vides fosques i limitades, però tot i així orgullosos de formar-ne part. Com resa a la contraportada del disc: “No busquem problemes, només volem el dret a ser diferents. Això és tot”.

Amb un format de relat pseudobiogràfic, explica com un dia coneix una noia grega i pija que vol viure com “la gent normal” i li demana consell (segons Jarvis Cocker, va conéixer realment a aquesta noia quan era un estudiant de belles arts). Ell, a canvi d’un cubata, se l’emporta a un supermercat per acabar escupint-li a la cara tot un plegat de raons per les quals ella mai podrà viure com la gent normal (“Mai viuràs com la gent normal, perquè si estant al teu llit de nit veiessis escarabats corrent per les parets podries trucar al teu pare i aturar-ho de cop”).

Amb la fina ironia de sempre, els Pulp fan un bon repàs de les pors i misèries de la classe obrera de la seva Sheffield natal (“Mai fracassaràs com la gent normal, ni riuràs ni beuràs ni follaràs perquè no hi ha res millor a fer”). Però, més que una lletra reivindicativa sobre la classe obrera, la lletra és una clara alusió a la gent de classes més adinerades a les quals les classes més humils els semblen quelcom exòtic i curiós, que porten un tipus de vida inimaginable per a ells però que tot i així els agradaria experimentar, sense saber realment què significa (“Mai sabràs el que és sentir que vius la vida sense un sentit ni un control, sense un lloc on anar”).

Musicalment, els teclats són una part fonamental a tota la cançó, segurament perquè la cançó va néixer quan Jarvis Cocker jugaba amb el seu nou Casiotone que va trobar en una tenda de segona mà. El primer que va grabar amb ell van ser els tres acords que formen la cançó “Common People” i ho va portar a l’assaig. A la resta del grup els va agradar i a algú li recordava a un tema anomenat “Fanfarre of the common man”. La paraula “common” els va inspirar, doncs a Sheffield era casi un insult dir-li a algú que era “comú”. Això va dur a Jarvis Cocker a recordar l’anècdota amb l’estudiant grega i a partir d’aquí la cançó va començar a agafar forma.

La barreja pop amb elements de glam i de disco va esdevenir una bocanada d’aire fresc dins el panorama dels 90, saturat casi exclusivament per les guitarres. En directe, l’èpica de la cançó agafa encara més embranzida, com es pot veure en aquesta mítica actuació al Glastonbury del 95 (un altre cop 1995)…

“Common People” ha esdevingut un autèntic himne de la nostra joventut. Una cançó capaç de fer-nos ballar en qualsevol moment i d’emocionar-nos amb els seus clímax. 16 anys després encara té força, encara sona com quelcom autèntic i poderós.

La millor notícia és que aquest any els Pulp es reuneixen, després de 10 anys de silenci, i tocaran al proper Primavera Sound de Barcelona. No em vull ni imaginar el que sentirem quan Jarvis Cocker anunciï aquesta cançó. Segur que se la guarden pel final del concert i molts ens quedem sense veu en acabar. Perquè molts de nosaltres ens considerem gent normal: hem patit pels diners i per la feina, hem sortit de festa per evadir-nos i, ja passats alguns anys, ens sentim orgullosos de ser el que som i d’haver viscut el que ens ha tocat viure.

Per acabar, afegeixo una coneguda versió d’aquest temazo, que a més ve de casa nostra: la versió de Manel. El videoclip va ser rodat, com no podia ser d’una altra manera, al Mercat de la Boqueria.

She came from Greece she had a thirst for knowledge, she studied sculpture at Saint Martin's College, that's where I, caught her eye. She told me that her Dad was loaded, I said "In that case I'll have a rum and coca-cola." She said "Fine." and in thirty seconds time she said, "I want to live like common people, I want to do whatever common people do, I want to sleep with common people, I want to sleep with common people, like you." Well what else could I do - I said "I'll see what I can do." I took her to a supermarket, I don't know why but I had to start it somewhere, so it started there. I said pretend you've got no money, she just laughed and said, "Oh you're so funny." I said "yeah? Well I can't see anyone else smiling in here. Are you sure you want to live like common people, you want to see whatever common people see, you want to sleep with common people, you want to sleep with common people, like me." But she didn't understand, she just smiled and held my hand. Rent a flat above a shop, cut your hair and get a job. Smoke some fags and play some pool, pretend you never went to school. But still you'll never get it right, cos when you're laid in bed at night, watching roaches climb the wall, if you call your Dad he could stop it all. You'll never live like common people, you'll never do what common people do, you'll never fail like common people, you'll never watch your life slide out of view, and dance and drink and screw, because there's nothing else to do. Sing along with the common people, sing along and it might just get you through, laugh along with the common people, laugh along even though they're laughing at you, and the stupid things that you do. Because you think that poor is cool. I want to live with common people