"The queen is dead" va ser el primer disc dels Smiths que vaig escoltar. L'amic que me'l va deixar ja em va avisar: "al principi et costaran, però posa'l almenys un parell de cops". Vaig posar el cd, les cançons passaven i jo m'anava posant nerviós. "Això m'hauria d'agradar?" A la setena, "The boy with the thorn in his side", em van començar a agradar. Però a la novena m'hi vaig enganxar definitivament i no he deixat d'escoltar-los fins a dia d'avui.
Aquest tema, o millor dit "temazo", del quartet de Manchester és com un bombó de xocolata amb farciment de licor. La melodia dolça i la guitarra de Johnny Marr contrasta amb l'amargor de la lletra i el dramatisme de la veu de Morrissey, que canta a l'amor romàntic i al patiment d'aquell que no gosa expressar els seus sentiments.
Si hagués nascut 100 anys abans, probablement parlaríem de Morrissey com d'un poeta romàntic, en el sentit estricte de la paraula. La timidesa, l'amor no correspost i la mort són temes recurrents a les seves lletres, això sí, amb imatges ben gràfiques que les converteixen en memorables... i una bona dosi de cinisme britànic:
"And if a double decker bus crashes into us, to die by your side, is such a heavenly way to die…."
La història de la cançó no té un referent massa clar. Hi ha qui diu que estava dedicada a Johnny Marr, fet que Morrissey sempre ha negat. En canvi, altres fonts asseguren que el cantant es va basar en el personatge de James Dean a "Rebel sense causa" a l'hora d'escriure'n la lletra, ja que Morrissey s'inspirava sovint en el cinema i la literatura.
Malauradament per als Smiths i per a la música en general, les tensions internes entre Morrissey i Marr van fer que la seva llum del grup s'acabés apagant l'any 1987. Des de llavors, tot i que Andy Rourke (baix) y Mike Joyce (bateria) han fet en ocasions de músics de sessió per a Morrissey, tots quatre mai no han tornat a actuar junts. Tot i que Marr ha treballat en una bona pila de projectes, Morrissey ha tingut més èxit en la seva carrera en solitari i ha sabut conservar un públic fidel a la seva veu i a la seva imatge de dandi impecable i alternatiu.
La veritat és que els bombons de licor mai m'han agradat, però veure els Smiths tocant junts en directe és un somni que, com la llum del títol de la cançó, encara no s'ha esvaït.
The Smiths - There is a light that never goes out Cargado por fitneci.
"Take me out tonight,
where there's music and there's people
and they 're young and alive.
Driving in your car
I never want to go home,
because I haven't got one anymore."
"Take me out tonight,
because I want to see people
and I want to see life.
Driving in your car,
oh, please, don't drop me home
because it's not my home, it's their home
and I'm welcome no more."
"And if a double-decker bus
crashes in to us
to die by your side
is such a heavenly way to die.
And if a ten ton truck
kills the both of us
to die by your side,
well, the pleasure, the privilege is mine."
"Take me out tonight
oh take me anywhere, I dont' care
I don't care, I don't care.
And in the darkened underpass
a strange fear gripped me
and I just couldn't ask. "
"Take me out tonight
oh take me anywhere, I don't care
I don't care, I don't care.
Driving in your car,
I never want to go home
because I haven't got one.
no, I haven't got one."
"And if a double-decker bus
crashes in to us
to die by your side
is such a heavenly way to die.
And if a ten ton truck
kills the both of us
to die by your side
well, the pleasure, the privilege is mine."
"There is a light that never goes out... "
aquesta cançó em recorda l'institut... crec que és de les poques cançons dels smiths que m'agraden, però no hi ha dubte de que és un TE MA ZO
ResponElimina