MOJO PIN – Jeff Buckley

Jeff Buckley va ser un dels talents musicals més impressionants i, per desgràcia, fugaços de tots els temps. Amb menys de 30 anys, va publicar “Grace” (1994), un àlbum colpidor per la seva bellesa i desmesura que, a més, es convertiria en el seu únic disc publicat en vida, doncs Buckley va morir ofegat al riu Wolf (Tennessee) un parell d’anys més tard.

L’àlbum comença amb “Mojo Pin”, cançó hipnotitzadora que serveix d’excel·lent carta de presentació de totes les qualitats de Jeff Buckley. No només era un inmens cantant (amb un rang vocal de 4 octaves i mitja!) i guitarrista, sinó que el seu talent compositiu i dramàtic queda fora de tot dubte només escoltar aquests primers 5 minuts que obren el disc.

“Mojo Pin” fou escrita a mitges entre Jeff Buckley i el músic Gary Lucas, amb qui havia format un duet musical (Gods and Monsters) abans de llençar-se en solitari. Buckley portava anys actuant per locals d’EEUU, duent a terme actuacions tan memorables com la recollida al seu primer i imprescindible EP, “Live at Sin-é”, on ja es pot escoltar una versió en directe d’aquest tema, únicament amb Buckley a la veu i guitarra, que posa els pèls de punta.

La lletra sembla tenir un clar tema principal: les drogues, concretament l’heroïna. Les referències a aquesta sustància es troben en unes quantes frases: el mot “mojo pin” refereix a l’agulla d’una xeringa, “white horse” en argot significa heroïna pura (el “caballo”)…

La cançó comença situant al personatge davant una ruptura amorosa i trobant com a únic consol l’heroïna. Si bé al principi resulta fàcil pensar que es tracta d’una cançó dirigida exclusivament a una dona, hi ha raons per assenyalar que ho està cap a la pròpia droga. Alguns versos juguen amb aquesta ambigüetat. La que millor il·lustra aquesta dicotomia és la del final de la tornada: “Black beauty, I love you so”. Hi ha un tipus d’heroïna força popular a Llatinoamèrica anomenada “black tar heroine”, que té la característica de ser de color negre. Donat que durant la tornada se’ns presenten les sensacions del personatge després del “chute” (“the white horses flow, memories fire, the rythm fall slow”), sembla raonable pensar que el seu final, aquest “Black beauty, I love you so”, pugui estar dirigit a la sustància i no a una persona.

Tanmateix, res fa pensar que la cançó pretengui ser una apologia de les drogues. Segons sembla, Jeff buckley mai va tontejar amb elles, amb l’alcohol ja en devia tenir prou perquè es veu que era un bon bebedor. La cançó sembla més aviat que tracti sobre com algú intenta omplir amb l’heroïna el buït que ha deixat un ésser estimat.

Una altra dada interessant és que Jeff Buckley, a l’hora de presentar la cançó al EP “Live at de Sin-é”, xiuxiueja: “This is a song about a dream”. Qui sap si el tema de la cançó, o fins i tot la melodia, va començar dins un somni del mateix Bubkley. No seria d’estranyar, només cal escoltar els primers arpegis.

Musicalment, la cançó és una muntanya russa d’emocions i intensitats. Un perfecte acompanyament a la lluita interna del personatge, a les pujades i baixades que genera la droga al seu organisme, que arriba a l’explosió definitva en un clímax electritzant i que en versions en directe, Buckley encara va aconseguir dur més al límit amb la seva inseparable Fender Telecaster.

Jeff Buckley va atrapar-me a la primera escolta d’aquesta cançó i encara avui se’m posa la pell de gallina escoltant-la. Hi ha poques cançons que aguantin el pas dels anys i continuin semblant tan actuals, sinceres i colpidores com aquesta.

La mala notícia és que mai podrem veure a aquest monstre de la música en directe ni composarà noves cançons. La bona, que malgrat la seva mort prematura, va disposar del temps suficient per a regalar-nos un disc inmortal.

I'm lying in my bed, the blanket is warm. This body will never be safe from harm. Still feel your hair, black ribbons of coal. Touch my skin to keep me whole.... Oh if only you'd come back to me, if you laid at my side, wouldn't need no Mojo Pin to keep me satisfied... Don't wanna weep for you, don't wanna know. I'm blind and tortured, the white horses flow. Memories fire. The rhythms fall slow… Black beauty I love you so....

Uh precious precious silver and gold and pearls in oyster's flesh. Drop down we two to serve and pray to love. Born again from the rhythm, screaming down from heaven. Ageless, ageless and I'm there in your arms... Don't wanna weep for you, don't wanna know. I'm blind and tortured, the white horses flow. Memories fire. The rhythms fall slow… Black beauty I love you so....

Oh the welts of your scorn, my love, give me more. Send whips of opinion down my back, give me more. Well it's you I've waited my life to see, it's you I've searched so hard for.... Don't wanna weep for you, don't wanna know. I'm blind and tortured, the white horses flow. Memories fire. The rhythms fall slow… Black beauty I love you so....